DRET A LA SALUT?
7 d’abril, Dia Mundial de la Salut
Hi ha moltes definicions de salut i, segurament, una de les pitjors sigui la de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) : "la salut és el complet estat de benestar físic, mental i social i no només l'absència d'afeccions o malalties".
Per què….qui pot aplicar-se a si mateix aquesta definició de forma constant?
És probable que en aquesta definició estigui el germen de la paradoxa sobre la major expectativa de vida i amb major qualitat al llarg de tota la història. No obstant això, la percepció sobre la nostra salut és negativa.
La salut és el resultat final d'un conjunt de determinants que, en un moment donat, produeix un estat que permet gaudir de la vida, encara que amb limitacions i inconvenients. La salut depèn de la nostra alimentació, de les condicions de vida de la nostra mare durant la gestació i els dos primers anys de vida; de l'educació (la nostra i la dels nostres pares, especialment la de la mare), de les condicions de l'habitatge, de tenir un treball digne, de les possibilitats de participació en la societat i la política…. Tot això es complementa amb el subministrament d'aigua neta i d'una justa distribució de la riquesa.
Reclamar el dret a la salut no pot ser demanar que ningú pateixi diabetis ni grip, sinó exigir als poders públics les condicions que facilitin la major qualitat de vida a la major quantitat de persones possible. Això suposa exigir als governs que realitzin polítiques de salut pública (aigua, sanejament, vacunacions essencials, campanyes educatives...) però sobretot que imposin l'estudi de l'impacte d'aquests factors en salut de la mateixa forma que s'exigeix l'estudi de l'impacte ambiental.
Els serveis sanitaris són també un determinant de la salut, però massa vegades es tendeix a confondre “salut” amb “atenció mèdica” i la veritat és que els serveis de salut són gairebé uns nouvinguts a la constel·lació de determinants de la salut i la seva acció no ha, ni pot, suplir la deterioració dels més bàsics, renda o educació, per exemple. Perquè “la causa de les malalties transmeses per l'aigua no és la falta d'antibiòtics, sinó la brutícia de l'aigua, i les forces polítiques, socials i econòmiques que no aconsegueixen proporcionar aigua neta a tots; la causa de les cardiopaties no és la manca d'unitats d'atenció coronària, sinó la manera de vida de la població, que està configurat per l'entorn en el qual viu; l'obesitat no és culpa d'un vici personal, sinó de l'excessiva disponibilitat d'aliments rics en greixos i sucres” (Sir Michel Mormont).
La importància dels determinants socials de la salut es demostra molt bé en les èpoques de crisis. En un recent article publicat a The Lancet ( Financial crisi, austerity, and health in Europe) es diu que "la interacció entre l'austeritat fiscal en les crisis econòmiques i unes febles polítiques de protecció social aguditzen les crisis sanitàries i socials a Europa". Compara la deterioració de la salut en països com Grècia, Espanya, Itàlia i Portugal per les polítiques d'austeritat, amb la inexistència d'aquesta deterioració a Islàndia que va optar per una altra sortida. També arriba a comparar l'opacitat de les autoritats europees per reconèixer aquestes dades amb la de la indústria del tabac a l'hora de reconèixer els danys que provoca el seu producte
També en els anys 90, després de la caiguda del mur, la crisi a Rússia amb privatitzacions, atur, nul·les polítiques socials, etc. va portar a una reculada important en l'expectativa de vida. No obstant això, en aquests mateixos anys, Finlàndia, amb una crisi financera important, va portar avanços en altres polítiques amb més inversió social i no es va produir una deterioració de la salut de la població.
Un altre aspecte a tenir en compte en les crisis és la desigualtat. Hi ha estudis que mostren que la polarització de les rendes condueix a importants problemes tant socials com psicològics, des de l'obesitat a la delinqüència, passant per la mortalitat infantil, les addiccions al joc i a les drogues, malalties mentals i l’escurçament de l’esperança de vida. En aquests anys l'Índex Gini (que mesura la desigualtat) ha augmentat a Espanya més de dos punts, quatre si comptem des de 2004, tot això fruit de les polítiques fiscals escassament progressives i de les retallades socials.
Tot això demostra que no és la crisi la que deteriora la salut, l'augment de suïcidis, l'augment de mortalitat cardiovascular, l'augment d'infeccions,… sinó que són les polítiques d'austeritat que imposen la UE, el FMI i el BCE i que els governs apliquen fins i tot en contra dels seus propis programes. Que és precisament en les crisis quan més cal invertir en aquests determinants bàsics per a la salut, com l'educació i la resta de polítiques socials, i no caure en la temptació de privatitzar serveis bàsics com el subministrament i la depuració de l’aigua i serveis de salut , perquè l'experiència demostra que són pa per avui i gana per demà i que, a la llarga, aquests serveis es deterioren i perjudiquen als ciutadans i ciutadanes, que acaben rebent un servei pitjor i més car.
El nostre Servei Nacional de Salut és millorable. El creixement del pressupost sanitari dels últims anys, per impuls de la bombolla immobiliària, no és sostenible a llarg termini, però la solució no està ni en les retallades o copagaments, ni en la privatització.
Es fa imprescindible un diàleg social per deixar d’invertir en allò innecessari o directament “malgastador”, que n’hi ha i molt, i per prioritzar amb criteris sanitaris i no econòmics. Hi ha alternatives i estan sobre la taula, però no sembla que els nostres governs estiguin per la labor d'escoltar als professionals de la salut, sinó que es mantenen tossuts a lliurar "l'oportunitat de negoci" al benefici privat, com he dit abans, pa per avui i gana per demà i si no, que mirin la càrrega que suposaran per als madrilenys i madrilenyes els hospitals de gestió privada any a any en les properes tres dècades.
Eduardo García Langarica
Metge i membre del Consell Executiu de la
Federació d’Associacions de Medicus Mundi Espanya (FAMME)
7 de abril de 2013
MÉS INFORMACIÓ
Federació d’Associacions de Medicus Mundi Espanya (FAMME)
Teresa Rosario Velasco - comunicacion-famme@medicusmundi.es - 91 319 58 49 end_of_the_skype_highlighting
Medicus Mundi Catalunya
Margarida Garcia Ruiz – marga-garcia@medicusmundi.es – 93 418 47 62
